Llicències d'obertura per a bars i restaurants a Barcelona

Aquest tipus de llicència és una de les més complexes d'obtenir atesa l'abundant normativa que l'afecta i les restriccions a la instal·lació que estableixen molts municipis. Per això us aconsellem encaridament que, per evitar-vos despeses, sorpreses i mals de cap, contracti un tècnic competent que justifiqui que el local disposa dels requisits necessaris establerts per la normativa actual o li informe prèviament dels inconvenients, solucions i costos.

Restriccions existents

Com que són molts els factors a tenir en compte per definir l'activitat a desenvolupar de bar o restaurant, sanitat, manipulació d'aliments, pública concurrència, emissions a l'atmosfera, soroll, protecció contra incendis, és recomanable consultar les possibilitats amb un tècnic que pugui informar-nos en quina mesura ens afectarà la nostra decisió al local o als equips a instal·lar. Un assessorament des de l'inici, evita trobar-se amb el problema que l'activitat no està permesa al local oa la zona escollida. En primer lloc cal distingir si el tipus dactivitat a desenvolupar serà de bar o de restaurant, ja que la normativa és diferent per a cada tipus.

Zones de l'establiment:

Cada un dels tipus dactivitat ha de disposar dunes zones segons normativa. En el cas d'un restaurant, el local haurà de comptar amb les estades següents:

Zona de públic:

Ha de presentar dimensions coherents per a l'activitat, amb les condicions de ventilació adequades per assegurar el confort.

Cuina:

Ha de tenir extracció de fums a coberta de l'edifici. Aquest és un punt determinant a l'hora d'escollir un local per a l'obertura d'una activitat amb cuina, ja que, tot i que hi ha sistemes alternatius (com les campanes amb filtres de carbó activat), no sempre són acceptats per l'administració competent. A més, els sistemes alternatius no sempre ofereixen la mateixa eficiència que l'extracció de fums per campana. A la llicència haurà d'aparèixer especificada tota l'equipament de maquinària i elements de treball amb què comptarà la cuina, per la qual cosa és convenient comptar amb empreses de subministrament de cuines d'hostaleria que ens ofereixi un assessorament complet de l'equipament que necessites.

Magatzem:

Haurà de comptar una zona de magatzem proporcionada i amb ventilació natural o forçada, evitant l'entrada de pols i la circulació no controlada d'aire. En cas de tractar-se de magatzem d'aliments, haureu d'estar independitzat de l'espai d'emmagatzematge d'altres productes d'higiene i neteja.

Quart d'escombraries:

Perquè no constitueixi un focus d'insalubritat haurà de quedar independitzada i comptar amb la ventilació adequada, per evitar que les olors s'estenguin a la resta del local.

Serveis higiènics:

Serà necessari disposar d'un lavabo per a personal independent dels lavabos per al públic. D'altra banda, haurà de disposar de neteja de clients (separat per sexes). Els serveis hauran d'estar completament independitzats de la resta d'estades i disposaran d'anteassetjament.

Protecció contra el soroll:

Aquest tipus de locals han de disposar de mesures de protecció acústica a l'àrea pública d'aquesta, l'afectació per sorolls als carrers i vivendes veïnes són motiu de tancament de moltes activitats de bar o restaurant, entre d'altres. Aquestes mesures varien amb cada municipi i són controlades directament per l'ajuntament a la majoria de municipis. A més, segons si es té previst que al restaurant hi hagi equips de reproducció o amplificació sonora o audiovisual, fil musical o aparells de televisió, es requerirà per normativa d'un vestíbul acústic estanc a les portes d'accés al local des de l'exterior de l'edificació, dotat de doble porta amb sistema de recuperació per garantir que aquestes portes estiguin tancades quan no accedeix públic. La normativa estableix les zones dels municipis afectades per la contaminació acústica, i amb elles estableix les mesures restrictives que afecten activitats de bars, cafeteries i restaurants, impedint segons en quins casos la seva implantació. La ignorància d'aquesta normativa pot derivar en importants sancions econòmiques per als locals que no compleixin amb aquesta.

En general la normativa subdivideix el territori en tres tipus de zones acústiques i estableix restriccions de diferent nivell en cadascuna:

● Zones de contaminació acústica alta: grans restriccions a aquest tipus d'activitat

● Zones de contaminació acústica moderada. Restriccions mitjanes

● Zones de contaminació acústica baixa: Restriccions mínimes.

La justificació del compliment de la normativa de Protecció contra la Contaminació Acústica la confecciona el tècnic que elabori el projecte per a la llicència d'activitat en una Memòria Ambiental, que caldrà presentar a l'organisme corresponent juntament amb la resta de documentació del projecte.

Accessibilitat

Un altre factor que cal tenir en compte són les exigències quant a la normativa d'Accessibilitat. Es tracta d'un factor a tenir en compte en l'elecció del local, ja que moltes vegades cal fer obres d'adaptació dels accessos i recorreguts per a persones amb mobilitat reduïda. Si tenim en ment obtenir una llicència d'activitat per obrir un restaurant, bar o cafeteria, un dels elements més importants a tenir en compte és si el local té sortida de fums per evitar sorpreses indesitjades, ja que és un element obligatori en aquest tipus d'activitats.

Sortida de fums

Una sortida de fums és un conducte que porta els fums i els vapors procedents de les extraccions de cuines, o bé de productes de la combustió de calderes o escalfadors, a la coberta de l'edifici. És un conducte que ha de ser independent de qualsevol altre i que ha de complir les exigències de la normativa de protecció contra incendis.

Quan no hi ha sortida de fums

De vegades ens trobem amb locals, que no només es caracteritzen per absència de sortida de fums, sinó perquè pot passar que ateses les característiques del mateix i l'edificació en què es troba no és possible la instal·lació de la mateixa. Per això és recomanable buscar un local amb la sortida de fums a coberta reglamentària.

En locals nous sol estar instal·lada, però normalment als antics no i en edificis protegits és molt difícil instal·lar-ne una. Per això és important consultar un tècnic abans d'invertir en un local per destinar a activitats que comportin emissió de fums.

Condicions de les sortides de fums

En general i depenent del municipi les condicions han de ser les següents:

● Els conductes d'extracció de fums de locals han de ser independents de qualsevol altre conducte, incloent-hi les sortides de fums dels habitatges.

● La xemeneia ha de pujar a coberta i ser un metre més alta que qualsevol dels edificis que es trobin a menys de 15 metres.

● La cuina i el conducte d'extracció hauran de complir les exigències de seguretat en cas d'incendi que depenen de la potència que instal·lem a la cuina.

● En cas que els forns instal·lats siguin elèctrics, estiguin dotats de recollida de vapors de condensació i una potència total inferior a 10 Kw, no requerirà instal·lació de sortida de fums. En cas contrari, l'extracció de fums s'haurà de fer sempre a través de la xemeneia reglamentària, proveïda, si escau, dels dispositius de filtratge o absorció que poguessin ser precisos.

Sortides de fums als restaurants

Els motors del sistema d'extracció es caracteritzen per tenir una determinada pressió d'aspiració i impulsió, i hem d'escollir un model adequat que sigui capaç de proporcionar la pressió necessària per vèncer les pèrdues per fregament a la xemeneia ia la campana. Si la pressió que aporta el ventilador no és suficient per vèncer les pèrdues a la xemeneia, el cabal d'aire que mourà serà molt menor del que esperem, i generarà un consum més gran.

Sortides de fums per façana

Segons la normativa municipal de medi ambient de la majoria dels Ajuntaments és obligatòria la instal·lació del conducte d'extracció de fums fins a la coberta de l'edifici, quedant prohibida l'evacuació de fums de façana, ja que perjudicaria els veïns amb les emissions d'olors, fums, etc. La solució més comuna és fer l'extracció a coberta a través de conductes per les façanes interiors o dels patis, encara que de vegades és possible utilitzar conductes o xemeneies d'obra existents sempre que compleixin les exigències de la normativa o es puguin adequar-les. A més segons el DB-SI del codi tècnic els conductes que discorrin per l'interior de l'edifici, així com els que discorrin per façanes a menys d'1,50 metres de distància de zones de la mateixa que no siguin almenys EI30 o de balcons, terrasses o buits practicables tindran una classificació EI30.

Alternativa a les sortides de fums

Hi ha la possibilitat d'instal·lar campanes extractores amb sistema de filtres com a alternativa a la sortida de fums reglamentària; no obstant això, la majoria dels Ajuntaments no accepta com a vàlida aquesta alternativa, perquè no la consideren prou eficient per assegurar la qualitat de l'aire del local. Probablement ens haurem de plantejar escollir un altre local per a la nostra activitat.

Seguretat contra incendis en llicència de restaurant

Per a la consecució de la llicència d'activitat d'un restaurant un dels temes més importants que complir amb la normativa de protecció contra incendis. Són molts els restaurants que es troben amb problemes en la tramitació de les llicències d'activitat a causa de l'incompliment de les exigències mínimes establertes per normativa. A diferència d'altres activitats, els restaurants disposen de cuines que, per la maquinària que allotgen, la normativa els considera locals de risc especial.

Potència de la cuina

La potència total dels aparells de què disposa la cuina, considerant només aquells destinats a la preparació d'aliments i susceptibles de provocar ignició, determinarà el nivell de risc del local:

● Si la potència instal·lada es troba entre els valors de 20 kW i 30 kW el local es considerarà de risc baix.

● Si la potència instal·lada es troba entre els valors de 30 kW i 50 kW el local es considerarà de risc mitjà.

● Si la potència instal·lada supera els 50 kW el local es considerarà de risc alt. En aquest cas, la normativa obliga a disposar d'un sistema automàtic de detecció d'incendis al local.

En el cas de disposar al local de fregidores o paelles basculants, computaran a raó d'1 kW per cada litre de capacitat d'oli, independentment de la potència que tinguin indicada a la fitxa tècnica.

Nivell de risc

Segons el nivell de risc del local, aquest haurà de complir unes condicions més o menys exigents de resistència al foc. Disposar d'una potència més gran de 50 kW obliga a realitzar una instal·lació automàtica de detecció d'incendis. D'aquí la importància que té conèixer els aparells de què es disposarà en sol·licitar a l'arquitecte el projecte de llicència d'activitat, per estar informats degudament de les exigències que haurem de complir. Únicament en el cas que els aparells de la cuina estiguin protegits per un sistema automàtic d'extinció d'incendis, el local no és considerat per la normativa de risc especial, i no és necessari atendre les exigències de resistència al foc dels locals especials.

Campana d'extracció de fums

Independentment de la potència instal·lada, la Normativa de Protecció Contra Incendis estableix que el sistema d'extracció de fums de la cuina ha de complir les condicions següents:

● Les campanes han d'estar separades almenys 50 cm de qualsevol material que no sigui A1.

● Els conductes han de ser independents de tota altra extracció o ventilació i exclusius per a cada cuina. Han de disposar de registres per a inspecció i neteja en els canvis de direcció amb angles més grans que 30° i cada 3 m com a màxim de tram horitzontal.

● Els conductes que discorrin per l'interior de l'edifici, així com els que discorrin per façanes a menys d'1,50 m de distància de zones de la mateixa que no siguin almenys EI 30 o de balcons, terrasses o buits practicables tindran una classificació EI 30.

● No hi ha comportes tallafoc a l'interior d'aquest tipus de conductes.

● Els filtres han d'estar separats dels focus de calor més d'1,20 m sense tipus graella o de gas, i més de 0,50 m si són d'altres tipus. Han de ser fàcilment accessibles i desmuntables per a la seva neteja, tenir una inclinació més gran que 45° i posseir una safata de recollida de greixos que condueixi aquests fins a un recipient tancat la capacitat del qual ha de ser menor que 3 l.

● Els ventiladors compliran les especificacions de la norma UNE-EN 12101-3: 2002 “Especificacions per a airejadors extractors de fums i calor mecànics.” i tindran una classificació F40090.

Resistència al foc

El local ha de constituir-se com a mínim com a sector d'incendis independent de la resta de l'edifici, sinó més sectors depenent de la superfície i la configuració. Per això, els elements constructius que delimiten el local han de complir uns valors mínims de resistència contra el foc, establerts per la Normativa de Protecció contra Incendis. És la denominada protecció passiva contra el foc.

Protecció activa

Aquesta protecció és la que aporten els elements de lluita activa contra els incendis, com poden ser els extintors, mànegues (BIEs), etc. La normativa estableix els mitjans necessaris de protecció activa per a cada activitat depenent del nivell de risc i altres característiques.

Evacuació

S'ha de garantir un recorregut d'evacuació menor de 25 metres a la sortida del local des de qualsevol punt del mateix i aquest recorregut ha d'estar degudament senyalitzat, i ha de comptar amb enllumenat d'emergència.

+ Tornar