Com que l'aire condicionat ha revolucionat el món a Barcelona

De l'elecció de Reagan fins a internet: com l'aire condicionat ha fet possible molt més del que no pas sospites. Tim Harford BBC, Sèrie: "50 coses que van fer l'economia moderna" Font: http://www.bbc.com

Imagina't que poguéssim controlar el clima

Imagina't que poguéssim controlar el clima: enfonsar un botó i fer que fes més calor o més fred, que fos més humit o més sec. Les repercussions serien enormes: no més sequeres ni inundacions, no més onades de calor o carreteres congelades; els deserts serien verds, els cultius sempre donarien fruit. Encara que el canvi climàtic ha inspirat algunes idees una mica boges, com ruixar àcid sulfúric a l'atmosfera o tirar calç viva als oceans, per astuts que siguem, estem lluny de controlar el clima amb precisió. No obstant, des de la invenció de l'aire condicionat, podem controlar el clima si estem entre parets i un sostre. I encara que les repercussions no són tan enormes com controlar-lo fora, ha tingut efectes inesperats i de llarg abast.

La neu de l'emperador

Des que els nostres ancestres van aprendre a dominar el foc, hem pogut mantenir-nos calents quan fa fred. Refrescar-nos quan fa calor, ha estat més difícil. L'excèntric emperador romà Elagabulus ho va intentar enviant esclaus a les muntanyes perquè portessin neu i l'amuntegessin al seu jardí, perquè la brisa portés el seu fred a l'interior. Per descomptat, aquesta solució no era una opció per a les masses. Almenys no fins al segle XIX, quan un empresari de Boston, Estats Units, anomenat Frederic Tudor va amassar una fortuna amb una idea similar. Tallava blocs de gel als llacs de Nova Anglaterra a l'hivern, els aïllava amb serradures i els embarcava amb destinació a terres més calentes. La resta del país es va tornar addicte al seu gel als estius: quan els hiverns a Nova Anglaterra eren suaus, s'escampava el pànic davant la possibilitat d'una "fam de gel".

Per cada color, una impressió però totes havien de ser exactament iguals

Això va fer que demanessin a la companyia de calefacció Buffalo Forge que intentessin inventar un sistema per controlar la humitat. Buffalo Forge va assignar el problema a un Willis Carrier, jove enginyer que acabava de sortir de la universitat i guanyava US$10 a la setmana, menys del salari mínim en diners d'avui. La seva solució va ser fer circular aire sobre bobines prèviament refredades amb amoníac comprimit, cosa que feia que la humitat es mantingués a un constant 55%.

De les fàbriques al teatre

Els impressors estaven encantats. Pas seguit, Buffalo Forge li va vendre l'invent de Willis Carrier a altres indústries amb problemes per la humitat: des de tèxtils fins a moliners, incloent-hi la corporació Gillette -la humitat excessiva oxidava les fulles d'afaitar. A aquests clients industrials no els interessava gaire que la temperatura fos més còmoda per als seus treballadors; això va ser un benefici incidental. Però Carrier va veure l'oportunitat. El 1906 ja estava parlant del potencial d'usar el seu invent per a la comoditat de la gent en llocs públics, com els teatres.

Els teatres solien tancar durant l'estiu ja que el públic no s'aguantava la calor endins

Aquesta elecció de mercat va ser molt astuta. Històricament, els teatres sovint tancaven durant l'estiu ja que en els dies calents, ningú volia anar a veure obres, i no és difícil entendre per què: sense finestres, amb cossos humans a prop els uns dels altres i, abans de la electricitat, la llum provenia de torxes. El gel de Nova Anglaterra va ser popular per un temps: a l'estiu de 1880, el Teatre de Madison Square a Nova York va fer servir quatre tones al dia; un ventilador enorme bufava aire sobre el gel i pels ductes cap a l'audiència. Desafortunadament aquesta no era una solució ideal. L'aire, encara que fresc, també era humit i, com que la contaminació estava augmentant als llacs de Nova Anglaterra, de vegades el gel es fonia i el que arribava a l'auditori eren olors desagradables.

El deute de Hollywood

Willis Carrier va donar a sistema el nom de "facidor de clima", i era molt més pràctic. Els florents teatres de cinema dels anys 20 van ser els llocs on el públic general va experimentar per primera vegada l'aire condicionat i aviat es van convertir en una cosa que cridava tant l'atenció com les pel·lícules. La perdurable tradició dels blockbusters d'estiu de Hollywood només va ser possible gràcies a Carrier. La popularitat dels grans centres comercials també. Però l'aire condicionat es va anar convertint en molt més que una simple comoditat.

Sorprenent quant els necessitem

Els ordinadors fallen si es reescalfen o s'humitegen, així que l'aire condicionat fa possible que hi hagi les torres o granges de servidors que li donen la potència a internet. De fet, si les fàbriques no poguessin controlar la qualitat de l'aire, seria difícil manufacturar xips de silici. L'aire condicionat és una tecnologia transformativa; té una profunda influència on i com vivim. L'arquitectura ha revolucionat. Històricament, un lloc fresc en un clima calent implicava parets gruixudes, sostres alts, balcons, patis i finestres per on no entrar el sol. Les cases dogtrot, populars al sud dels Estats Units, eren bisecades amb un corredor cobert i obert als dos extrems perquè el vent passés.

El curiós nom del corredor central - dogtrot o trot de gos- feia referència que els animals domèstics podien travessar la casa des del front amb facilitat

Sense aire condicionat, els gratacels amb façanes de vidre no serien una opció assenyada: t'asaries als pisos alts. L'aire condicionat també ha canviat la demografia. Sense ell, és difícil imaginar el sorgiment de ciutats com Dubai i Singapur. Quan les unitats residencials es van expandir ràpidament pels EUA a la segona meitat del segle XX, la població es va multiplicar al "cinturó del Sol" -la part més calenta del país, des de Florida a Califòrnia- d'un 28 % de la població al 40%. A mesura que els retirats, en particular, es mudaven del nord al sud, va canviar el panorama polític de la regió: l'autor Steven Johnson va argumentar raonablement que l'aire condicionat va triar Ronald Reagan (president dels EUA del 1981 a 1989).

Aire per als altres

Als anys 80, els EUA feien servir més de la meitat de l'aire condicionat del món. Però les economies emergents ho han anat aconseguint: aviat, la Xina serà el líder mundial. La proporció de llars amb aire condicionat a les ciutats xineses va saltar de menys del 10% al voltant del 70% en només 10 anys. A països com l'Índia, el Brasil i Indonèsia, el mercat de l'aire condicionat s'està registrant taxes d'augment de dos dígits. I hi ha molt més espai per a l'expansió: des de Manila fins a Kinshasa, 11 de les 30 ciutats més grans del món són al tròpic.

Per què és una cosa per celebrar

El boom de l'aire condicionat és avantatjós per moltes més raons que l'òbvia que els vergonyosos estius són més plaents amb ells que sense.

Drets d'autor de la imatge iStock

A moltes de les grans ciutats del món serà benvingut

Per exemple, hi ha estudis que mostren que l'aire condicionat redueix la taxa de mortalitat durant les onades de calor. A les presons, la calor fa els presoners més displicents: l'aire condicionat fa que es redueixi el nombre d'incidents violents. Als salons d'exàmens, quan la temperatura excedeix els 22º, els estudiants comencen a tenir pitjors resultats en les proves de matemàtiques. A les oficines, l'aire condicionat fa que siguem més productius: segons un estudi fet quan es van començar a fer servir més àmpliament, les mecanògrafes del govern nord-americà feien 24% més feina. Després d'això, els economistes han confirmat que hi ha una relació entre la productivitat i la frescor. William Nordhaus va dividir el món en cèl·lules segons les línies de latitud i longitud, i va traçar el clima en cadascuna, la producció i la població: entre més calenta era la temperatura mitjana, va trobar, menys productiva era la gent. Segons Geoffrey Heal i Jisung Park, un any més calent del normal és dolent per a la productivitat dels països calents però bo per als freds: fent comptes van concloure que la productivitat humana arriba al bec entre 18è i 22è.

El problema és que...

Hi ha una veritat inconvenient: només pots fer que sigui més fred endins si fas que sigui més calenta fora. Les unitats d'aire condicionat bomban aire calent fora dels edificis: un estudi fet a Phoenix, Arizona, va trobar que això feia que augmentés a 2n la temperatura nocturna de la ciutat. Això fa que l'aire condicionat funcioni més, fent que fora s'escalfi encara més.

Cadascú amb la seva unitat, que tira aire fred endins i calent fora

En els sistemes de metro subterranis, refredar els trens pot fer que les plataformes siguin sufocants. I després hi ha l'electricitat que permet que l'aire condicionat funcioni, sovint aconseguida cremant gas o carbó; i molts dels líquids de refrigeració que usen són gasos hivernacle poderosos si s'escapen. Un esperaria que la tecnologia de l'aire condicionat s'estigués tornant més neta i verda... i així és. Però la demanda està creixent tan ràpidament que, fins i tot si els optimistes tenen raó respecte a les possibles millores en l'eficiència, hi haurà un augment òctuple de consum d'energia per al 2050. Això és molt preocupant atès el canvi climàtic.

Quan serà que algú s'inventa alguna cosa per controlar el clima de fora també?

Encara estem esperant que algú inventi com canviar el clima de fora

Aquest article és una adaptació de la sèrie de la BBC "50 coses que van fer lʻeconomia moderna".

+ Tornar