Edificis de consum energètic mínim: un repte difícil per al sud d'Europa a Barcelona

Un estudi del grup de recerca ENEDI (Energètica a l'Edificació) de la UPV/EHU (Espanya) conclou que la majoria dels països del sud d'Europa estan mal preparats per a la implementació d'edificis de consum d'energia gairebé nul, i especialment, per al repte de modernitzar els edificis existents, i proposa millores per al desenvolupament de futurs edificis. En els propers anys, hi ha un compromís legal de tots els països d'Europa per millorar l'eficiència energètica dels edificis que es tradueix a construir edificis de consum d'energia gairebé nul (EECN o nZEB en anglès), és a dir, edificis amb un consum energètic mínim. La Directiva 31/2010/EU fixa dues dates clau: tots els edificis públics hauran de ser EECN a partir de l'1 de gener del 2019 i dos anys més tard, l'1 de gener del 2021, ho hauran de ser tots els edificis de nova construcció. “Falta només 1 any per al primer compromís, i no obstant, molts països estan lluny d'assolir aquest nivell d'eficiència energètica als edificis. Els països que més han avançat en aquest repte són els països del centre i del nord d'Europa”, explica Juan María Hidalgo, coautor de l'estudi.

Aquesta investigació liderada per la Université de Liege ha estat realitzada per més d'una dotzena d'investigadors Europeus i analitza la situació de l'edificació a set països del sud d'Europa (Xipre, França, Grècia, Itàlia, Portugal, Romania i Espanya ). Cada país té matisos en les definicions tècniques que fan molt difícil la comparació directa de les normatives i els programes d'impuls dels EECN. Per això, “els participants a l'estudi vam fer un esforç per consensuar una metodologia comuna. Era l'única manera de fer comparacions reals d?igual a igual”, afegeix Hidalgo. La investigació s'ha centrat en l'estudi comparatiu de les barreres socials i tecnològiques per al desenvolupament dels EECN tant a la nova construcció com a la rehabilitació de l'immobiliari existent. Fins ara, molts estudis justificaven els retards sud-nord a causa del context econòmic. Tot i això, aquest treball ha mostrat que hi ha altres barreres, com les sociològiques i les condicions climatològiques de cada país que afecten i molt a la consecució dels objectius dels edificis de consum d'energia gairebé nul. "L'escassa formació de pràcticament tots els agents, des de l'administració, passant pels operaris de la construcció, fins a la ciutadania hi ha una gran cadena humana on encara no es comprèn en què consisteix un EECN i com aconseguir-ho", subratlla Hidalgo. D'altra banda, "el disseny d'edificis ha de ser estudiat més detalladament per solucionar els canvis d'estació com l'hivern i l'estiu, etc.", afegeix Hidalgo. “El País Basc pot ser un bon banc de proves perquè ja té gairebé totes les climatologies de l'estudi. Tot i ser un territori petit hem d'aplicar criteris de disseny molt diferents a zones de costa, zones de muntanya, zones del sud...”.

“Si aquestes barreres no se solucionen, és molt probable que hi hagi insatisfacció amb el resultat real, ja que podrien donar-se problemes de confort tèrmic, sobreescalfament, sobrecostos innecessaris en la construcció etc. sovint empitjorats per un mal funcionament dels edificis”, comenta l?investigador. Per això, “l'estudi proposa millores per a les normatives, disseny, construcció i ús per a aquest tipus d'edificis”, afegeix. Així mateix, l'investigador afirma que és més fàcil construir un EECN nou per les possibilitats d'ubicació i orientació, l'ús de materials nous i tecnologies integrades en el disseny, que no pas portar aquest concepte a l'àmbit de la rehabilitació, ja que hi ha menys flexibilitat de maniobra i els costos també augmenten. Segons Juan María Hidalgo, “esperem que aquest treball contribueixi a solucionar les principals dificultats del sector i ens permeti arribar al 2020 amb un sector de l'edificació més preparat, amb millors eines i més conscienciació”. D'aquesta manera, “es podran construir EECN que satisfacin les necessitats de totes les persones, amb el mínim cost i el menor impacte ambiental possible”.

Font: http://noticiasdelaciencia.com/UPV/EHU

+ Tornar